La comparsa dels Moros Vells és la degana del bàndol moro a Castalla, estimant-se la seua fundació de mitjans a finals del segle XVIII. L´article més antic en la història de la nostra comparsa és el sable del capità que data de l´any 1823.

El nom original de la comparsa va ser el de “Moros”, adoptant el nom actual de Moros Vells, al fundar-se una segona comparsa de moros, que van ser coneguts com a Moros Nous.
La nostra comparsa també va ser la pionera en la legalització de les comparses a Castalla, sent la primera en legalitzar-se i adoptar uns estatus propis.
La nostra senya d´identitat són els pantalons blaus del nostre tratge oficial, motiu pel qual també se´ns coneix com “Moros Blaus”, a més el nostre pantaló porta el gal·ló, que a molts pobles també s´utilitza, i simbolitza que som la comparsa més antiga del bàndol moro.
La comparsa en la actualitat té la seua seu social en el carrer Bovians, dit local va ser inaugurat el 25 de juliol de 1989, pel president: Ismael Vidal Mira.

Des d´ eixa data disposem també d´un museu fester en el que es poden obtindre i contemplar una part molt important de la història de la nostra comparsa i per extensió de les festes de Castalla.

En la sala podem vorer les parets forrades de fotos de capitans, dames, reines de festes pertanyents a la nostra comparsa, informals, de desfiles…etc.


Juntament amb les fotos, trobem banderes i banderins de la comparsa, però cal destacar el sabre del capità de 1823, que és l´article més antic que es conserva de la comparsa, i que anava passant de capità en capità fins als anys 70 del darrer segle, i que a partir del 2009, tornarà a passar-se cada 4 de setembre; el turbant de l´any 1869 i la bandera de 1930, brodada a mà i amb el escut de la nostra patrona “la Verge de la Soledat”

En l´actualitat la comparsa està composta per 403 socis, dividits en  19 esquadres de socis numeraris i 7 de xiquets i xiquetes.

Banda de música oficial: Banda Primitiva del Palomar.

És la banda oficial de la nostra comparsa des de 1977. A l´any 2003 vam editar un Cd titulat “25 anys d´unió”.

Un quart de segle:
La millor posició per a pensar en el pas del temps és alçar la mirada en un punt elevat, i després tancar els ulls. Així de senzill. Proveu-ho. Un poc més, vinga. Aleneu amb forá, profundament. No fa falta saber massa per a tenir la visió de que ja només falta que sone “Als Moros Vells” a l´ambient, per a que els records i les sensacions es multipliquen. Records per sensacions. Records de vint-i-cinc anys. Sensacions de tota una vida.
No se sap el motiu. Serà que eliminant un dels cinc sentits, connectes més tots els altres, notes com els olors de festes i el regust dels esmorzars i el contacte dels amics, del muscle amb el muscle, i sobretot, escoltes el repic de la caixa de Juanito indicant que tot comença, que estant tocant “campanera” i tot comença, tot comença.
Ja tenim vint-i-cinc anys passant per ací. Per davant nostre. I pensem, com resonava aquell localet del Carrer Major, i com ixíem al carrer a prendre la fresca després del esmorzar i com enfilem ara la costera Bovians amb la nostra banda darrere marcant-nos el ritme i les sensacions mentre el sol ens calfa els caps i ens alegra els cors.
Tantes coses han passat ens este quart de segle que si enumerarem alguna cosa només podríem enumerar moments, parèntesis, anècdotes soltes, inclús matrimonis podriem contar. Però serien fragments, peces soltes d´un conjunt que no té resum possible si no som capaços de tancar els ulls, d´alçar lleugerament el cap, de ficar la mirada en un punt elevat i d´escoltar com ressona en els nostres ossos la marxa mora d´un quart de segle.